Quants impostos paguem?

Tornam a publicar un article de Ramon Tremosa i Balcells, professor de teoria econòmica a la UB. Tot i que parla més de Catalunya, hi ha prou dades referides a les Illes i per tant, l'article toca prou sobre Menorca.

QUANTS IMPOSTOS PAGUEM?

El Ministeri d’Economia acaba de publicar al seu web les recaptacions d’impostos per comunitats autònomes relatives a l’any 2004. Ja era hora! Després de sentir a dir durant tant de temps que “són les persones i no els territoris els que paguen impostos”, apareix per fi aquesta informació, que aporta llum ara que s’està negociant el nou model de finançament. Des que el diari El País va publicar el passat 23 de febrer que l’any 2004 l’Agència Tributària havia recaptat 138.668 milions d’euros, he estat perseguint dos diputats catalans al Congrés (no pas d’aquell grup que a Madrid vota diferent que a Catalunya) perquè obtinguessin aquest detall territorial sense èxit. Poc abans de Nadal, però, rastrejant el web del Ministeri, he topat amb aquesta informació.

NO HI HA INNOCÈNCIA EN LA DISTRIBUCIÓ territorial que ara se’ns presenta, d’uns impostos estatals del 2004 que equivalen a 23,1 bilions de pessetes, amb un increment del 8,4% respecte de 2003.Segons les dades del ministeri d’Economia, que el setmanari El Temps publicarà dilluns vinent, la comunitat de Madrid hauria pagat 61.597 milions d’euros, és a dir, el 44,4% de tots els impostos espanyols. Aquest percentatge és molt superior al pes de l’esmentada comunitat en relació al total estatal de superfície (2%), població (15%) o PIB (17,43%). Aquest fenomen, pel qual a la capital del país es recapten molts més impostos del que correspon al seu pes econòmic, es coneix com a efecte seu i és propi de països on totes les grans empreses tenen la seu a la capital.

CATALUNYA HA PAGAT 29.346 MILIONS D’EUROS l’any 2004 segons el Ministeri d’Economia, el País Valencià 10.922 milions i les Illes Balears 2.082 milions. Si es procedeix a corregir o depurar l’efecte seu dels impostos de Madrid, però, els impostos que pagarien aquestes tres territoris serien molt més elevats, ja que en ells s’hi genera el30% del PIB espanyol i el 40% de les exportacions estatals.

UNA MANERA DE DEPURAR L’EFECTE SEU de Madrid consisteix a repartir entre els altres territoris l’excés d’aportació d’impostos de la capital a partir dels percentatges de participació en el PIB estatal. Això es fa, per exemple, en el càlcul de les balances fiscals. Si Madrid genera el 17,43% del PIB espanyol, es considera que Madrid genera també el 17,43% de tots els impostos, no el 44%. Així, Madrid no pagaria 61.597 milions esmentats, sinó 24.175 milions (17,43% de tots els impostos estatals), de manera que al 2004 serien 37.421 milions d’euros (la diferència) els que s’haurien de repartir entre les altres autonomies. Aplicant la hipòtesi més favorable per a Madrid (que sigui també inclosa en la distribució

d’aquests 37.421 milions), Catalunya hauria pagat 36.243 milions l’any 2004, el País Valencià 14.566 milions, les Illes Balears 3.010 i Madrid 30.699 milions.

REPSOL ÉS UNA GRANMULTINACIONAL AMB centres de producció a Catalunya, que consumeix infraestructures i serveis públics que subministra la Generalitat. Si aquesta participés en l’impost de societats de Repsol podria fer front amb més suficiència financera al cost dels serveis esmentats. Si es considera, però, com fa el ministeri d’Economia, que Repsol només tributa a Madrid, permetent així que es digui que els seus impostos són impostos pagats només pels madrilenys (Esperanza Aguirre dixit), ja hem perdut abans de començar un dels principals llençols en la negociació del nou finançament. I s’entén molt bé per què Pedro Solbes diu que l’IVA i l’impost de societats són irrenunciables per a l’administració central.

A ALEMANYA ÉS LA CONSTITUCIÓ LA QUE FIXA el percentatge de participació en l’impost de societats així com també criteris de repartiment, que tenen en compte tant la seu fiscal com els centres de producció. Juntament amb les agències tributàries dels Estats federals, que recapten tots els grans impostos, l’ordenament jurídic defensa el govern feble (els lands) davant del govern fort de Berlín. Si això s’apliqués aquí s’evitaria una possible guerra de seus entre territoris, que se sol argumentar en contra de tota descentralització fiscal. Si és menys important on té la seu fiscal l’empresa disminueixen les temptacions del president de torn de canviar-la de lloc. Ara que Repsol és presidida per Antoni Brufau, per exemple, aquest podria voler traslladar- la a Mollerussa (moltes multinacionals americanes tenen la seu social al poble on el seu fundador o president jugava de petit); o que quan torni a manar l’Alfonso Cortina de torn la ubiqui un altre cop a Madrid.

EN QUATRE SETMANES EL MINISTERI TINDRÀ també les recaptacions del 2005. Abans de parlar de quins percentatges d’impostos hem de disposar en el futur, caldria respondre a la simple però transcendental pregunta de “quants impostos paga Catalunya”. De la necessitat de corregir l’efecte seu dels impostos de Madrid en va parlar alguna vegada el conseller Castells, quan defensava la proposta del govern català de limitar al 50% el percentatge de tots els impostos de Catalunya que es podia emportar el govern central. I és que per examinar els avenços que pot suposar el nou Estatut caldrà estar atents també, amés de què queda de l’agència tributària de Catalunya, de la capacitat normativa concreta o de si s’eliminaran les transferències de l’Estat a la Generalitat, a veure quins impostos considera el govern espanyol que paga el territori de Catalunya.